(…) La Festa, en majúscules i en genèric, actua sempre com a veritable element de vincle social i fa imprescindible i necessària l’existència d’una música al seu servei (…)”.
Concepció Ramió i Diumenge, 2014.
En les festes gremials igualadines la música també és un element indiscutible. Per una banda trobem els Goigs en honor a Sant Antoni Abat, els quals s’han interpretat als oficis de les diades patronals cada any des de 1946. La primera edició, però, no arriba fins el 1960 de la mà dels amics dels Goigs, grup filial del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada. Fou amb uns bonics gravats de Pere Puig i Bosch, orla de Miquel Llacuna i Alemany, lletra de mossèn Antoni Malats, música del mestre Joan Just i Bertran i retall d’història de Francesc Victori i Aguilera. Després de diverses reedicions, la lletra de mossèn Malats i música del mestre Joan Just s’han mantingut.
Aquest goig sempre es canta el dia 17 de gener per Sant Antoni, a l’ofici solemne. Al llarg dels anys ha estat interpretat pel cor parroquial de Santa Maria, pel cor d’homes Schola Cantorum d’Igualada, per la coral Exaudio… amb la següent tornada:
“Puig el vostre exemple ens crida
a seguir-vos ben lleugers.
Pels camins d’aquesta vida
guieu sempre als traginers.”
La Patera és una altra de les melodies presents en les festes gremials, indispensable en la festa i la més genuïna de les peces tradicionals de la ciutat. En realitat, però és la melodia d’un ball parlat, de moros i cristians, que es representava per Corpus i per la Festa Major d’Igualada. Justament d’aquestes dues festes va anar desapareixent amb el pas dels anys, però ha estat conservada en les festes gremials en honor a Sant Antoni Abat. Tot actuant d’himne sembla que així fou preservada en uns temps que la tornada, d’àmplia adaptabilitat a diferents usos, incloses cantarelles infantils i de funció diversa, estava en vies de desaparició.
A la Patera se li ha conferit un caràcter solemnial i té com a funció acompanyar la cerimònia de les banderes ja des dels seus inicis, fet documentat des de 1885: els portadors o portadores les onegen des del balcó de casa seva al ritme de la melodia, essent per a molts un dels moments més emotius de la festa.
Preparació de l’oneig de la bandera al ritme de la Patera. 1940.
Foto de la família Aure Castells
Oneig de la bandera petita. 2020.
Foto de Sandra Paradell
Les festes també s’han enriquit d’altres composicions musicals com la dansa del Valset dels Tres Tombs, que caracteritza genuïnament la festa i la sardana “Els Tonis d’Igualada”, del mestre Manuel Pedragosa, composada el 1972, en motiu del 150è aniversari gremial. També van rebre la sardana “Els Tres Tombs d’Igualada”, original del mestre Josep M. Oriol Murt.
L’any 2015, per tal de preservar i dignificar el patrimoni musical de la festa es va creure encertat enregistrar de nou les peces musicals vinculades a la celebració de les festes gremials: Goigs de Sant Antoni, La Patera, el Valset i la sardana. Concepció Ramió i Sandiumenge va ser l’encarregada de dirigir la majoria de les peces a través de la Banda de Música d’Igualada i la cobla “Terres de Marca”. Ramió va recuperar i seleccionar les versions més adequades que figuraven a l’arxiu de la banda i el resultat del projecte es va recollir en un cd.
Goigs
Interpretats a càrrec del cor de veus d’home Schola Cantorum, sota la direcció de Josep Miquel Mindán. Amb música del mestre Joan Just Bertran i lletra de Mn. Antoni Malats.
La versió completa, inclou refrany i totes les estrofes; la versió reduïda inclou refrany i quatre estrofes, versió que se sol cantar actualment a l’ofici de Sant Antoni.
Goigs llargs
Goigs curts
La Patera
Interpretada per la Banda de Música d’Igualada, dirigida per Concepció Ramió i Diumenge.
Es tracta de la darrera harmonització i arranjament de Josep M. Oriol i Murt, amb elements harmònics de color i austeritat instrumental, que Ramió va conservar en l’adaptació que va realitzar per la banda.
La Patera
Valset
La present versió i arranjament és la que s’utilitza en els darrers anys, malgrat tenir constància d’altres versions diferents que s’interpretaven al segle passat i que presentaven petites variants en la melodia. Es tracta d’una dansa de dues frases o seccions, en compàs ternari, que previsiblement podem situar el seu origen a finals del segle XVIII o principis del XIX[i], per l’aire de minuet i pel fet que es troba documentada al cèlebre “Llibre d’Orgue de Calaf”[ii].
Sembla que ha estat la dansa característica i utilitzada des dels inicis de la celebració. Es coneixen diverses variants d’unes estrofes cantades, relacionades amb la festa i de caràcter burlesc que han popularitzat l’airosa melodia a través dels anys fins avui dia, com …”Tots els burros d’aquest any…”, etc.
Valset
La sardana “Els Tres Tombs d’Igualada”
La sardana “Els Tres Tombs d’Igualada”, de Josep M. Oriol i Murt, datada de l’any 1983 en l’arxiu familiar, està interpretada per la cobla Terres de Marca. Es tracta d’una mostra ben idònia d’elaboració musical a partir de la melodia del “Valset”, tan arrelada al sentiment
igualadí, en un gènere encara ben viu, tot i que avui dia no gaudeix de la popularitat que mantenia al tercer quart de segle XX.
Es tracta també d’una composició molt ben relligada en una estructura convencional de sardana, amb uns “llargs” d’extensió inusualment llarga, complementada amb unes melodies ben gràcils que conviden a tancar la festa amb una bona ballada, tal com ha estat l’hàbit d’algunes anyades no pas molt allunyades i tal com també es pot donar en l’actualitat encara.
Sardana
[i] Vegeu Daniel Vilarrubias a “Sons i Músiques d’Igualada, Festa Major de Sant Bartomeu”
Llibret del CD.p.29,30. Ajuntament d’Igualada, 2008.
[ii] Llibre de llibertats d’orgue trobat a aquesta població, procedent de principis de s. XIX, donat a conèxer per Josep Crivillé i Bargalló, actualment publicat a Dinsic Publicacions.
