Les festes i les tradicions que han perdurant el llarg dels anys han conservat un seguit d’elements simbòlics que les fan úniques. Aquests elements tenen una funció i una raó de ser dins de cada celebració i context. Vegeu doncs els elements més rellevants i destacats de les festes gremials.

LES BANDERES

El Gremi compta amb dues banderes: la bandera petita que es va estrenar l’any 1822 en representació de la fundació de l’entitat i en el mateix moment en què el gremi de forma oficial passava a ser una entitat organitzada, i la bandera gran que va sorgir el 1856 com a escissió de la primera colla.

L’any 1909 eres dues les “colles” que celebraven la diada amb molta il·lusió. Per una banda la “colla vella”, coneguda com Alianza de Arrieros y Antigua Sociedad de San Antonio Abad, propietaris de la bandera petita. I de l’altra, la “colla dels joves”, coneguda com a Jóvenes Caleseros, successora de la que s’havia constituït l’any 1856, que era qui tenia la bandera gran.

No és fins l’any 1940 que l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada manté una total unanimitat i agermanament de manera indissoluble digne de tot mèrit: les dues colles es van ajuntar acordant mantenir les dues banderes dintre del mateix gremi.

Foto de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia
Foto de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia
La bandera gran. Foto de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia.
La bandera gran. Foto de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia.

A causa de l’estat de les banderes, que en el transcurs dels anys s’han anat malmetent, la junta directiva d’aquell moment va proposar retirar-les i substituir-les per dues rèpliques. Aquestes es van presentar el dia 17 de gener del 1977 al saló de plens de l’Ajuntament, en presència de l’alcalde i el diputat provincial. Les banderes van ser apadrinades pels dos socis més joves del Gremi com a símbol de continuïtat.

Actualment perduren les dues i esdevenen uns dels elements més simbòlics i rellevants de la festa. Per a tot banderer i banderera és un orgull poder-ne ser el portador o portadora.

Tots els socis i sòcies de l’entitat tenen l’oportunitat de portar les banderes, de ser banderers o bandereres o bé de ser-ne els abanderats o abanderades, segons com se’n vulgui dir.

En un primer moment s’escollia qui serien els portadors o portadores de cadascuna de les banderes a través d’un sorteig, però a partir de l’any 1906 es va canviar el sistema fent-lo rotatiu, i seguint un rigorós ordre, per tal que tots els associats i associades puguessin tenir l’oportunitat de poder-les portar.

L’any 2011 va finalitzar la  restauració de la bandera petita original de les mans del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. Onze anys més tard, l’any 2022, en motiu del bicentenari de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, es va dur a terme la restauració de la bandera gran original del 1856, també de les mans del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. Ambdues banderes resten exposades en una vitrina al vestíbul de l’Ajuntament de la ciutat, en unes condicions òptimes per a la seva conservació.

Presentació de la restauració de la bandera petita restaurada l’any 2011. 
Foto de Joan Guasch
Presentació de la restauració de la bandera petita restaurada l’any 2011. Foto de Joan Guasch
Presentació de la restauració de la bandera gran l’any 2022. Foto de Joan Guasch
Presentació de la restauració de la bandera gran l’any 2022. Foto de Joan Guasch

LA IMATGE I EL CARRO DE SANT ANTONI

La imatge de Sant Antoni a la Basílica de Santa Maria d’Igualada és venerada des de l’any 1922. A causa de la Guerra Civil l’escultura d’estil barroc que hi havia exposada es va perdre, tot i que se’n va salvar la peana. L’any 1940 un soci va regalar una nova imatge al Gremi, i en aquell mateix any es va inaugurar un nou altar a l’església de Santa Maria, d’acord amb el projecte de l’arquitecte B.Basegoda.

D’altra banda, el carro del sant és un element indispensable en la festa dels Tres Tombs. En totes les poblacions on aquesta festa es celebra, normalment davant de la comitiva i en un lloc destacat, hi apareix aquest carro amb la imatge de Sant Antoni Abat acompanyat del porquet. Aquests carros habitualment estan guarnits amb flors per donar més rellevància a la imatge.

Arxiu Comarcal de l'Anoia
Arxiu Comarcal de l'Anoia
Carro del sant. 1975
Carro del sant. 1975

Els inicis d’engalanar una carrossa pel sant es troben quan membres del Gremi i de l’Horta Vella, al barri de Sant Crist, es reunien i amb materials molt austers (cosa que no la feia menys espectacular), amb boix, canyes, esparregueres i flors de paper, la decoraven. Durant uns anys, la carrossa va ser dissenyada per estudiants de l’Escola d’Art Gaspar Camps de la ciutat, i darrerament, ha estat possible amb l’ajut de molts membres del Gremi i empreses que col·laboren de manera desinteressada, procurant mantenir els elements tradicionals com el boix i introduint elements més moderns com ara instal·lacions elèctriques o equips de so.

En els Tres Tombs d’Igualada es pot veure doncs, gairebé al principi de tot el seguici, i és costum dins del Gremi que sigui portat per a un dels membres més veterans de l’entitat.

Foto de Joan Guasch
Foto de Joan Guasch

“LA FAROLA”

“La Farola” és un dels altres elements simbòlics presents a la festa, que té la funció simbòlica d’il·luminar el camí del pas de la comitiva. Per aquest motiu, el dia dels Tres Tombs i també el dia de l’ofici o durant la cercavila nocturna se la pot veure sempre al davant, marcant el camí, ja sigui portada a peu o bé a dalt d’un cavall pel seu portador o portadora.

És un element que havia estat present antigament en les festes gremials, però que la seva presència va tenir un parèntesi durant uns anys.

Finalment l’any 2014 es va recuperar i en les festes d’aquell mateix any es va poder veure de nou pels carrers fins a dia d’avui

 

Il·lustració de Maria Àngels Gual
de la Farola muntada a cavall.

 

Presentació i benedicció del Fanal a les festes del 2014. Foto de Joan Guasch
Foto de Joan Guasch

LA PUBILLA I LES DAMES D’HONOR

L’any 1974 es crea el personatge de la pubilla per donar representació al jovent, a la família i a la dona, un paper que va ser delegat a les sòcies més joves del Gremi. Rosa Maria Vives i Riera fou la primera pubilla de la història de l’entitat en aquest mateix any. Cada any es fa el relleu i s’escull la nova pubilla a partir d’una llista entre totes les associades que vulguin viure aquesta experiència. Sempre és la pubilla qui escull les seves dues dames d’honor, que l’acompanyen a tots els actes. Normalment representen aquest paper vestides d’època i participen en els Tres Tombs anant en carruatge, però en alguna ocasió també se les ha vist muntades a cavall.

Foto de Jaume Peña i Montes
Foto de Jaume Peña i Montes

LA DILIGÈNCIA

La Diligència Igualadina és un dels carruatges més emblemàtics de la festa; un altre element simbòlic, únic en tot el territori. La que podem veure en els Tres Tombs igualadins es tracta d’una reproducció exacta d’una d’aquelles diligències que havia fet el servei entre Igualada i Barcelona. Va ser estrenada l’any 1960, en homenatge a les que havien circulat al segle XIX pels camins reials. Per una sola vegada es va reprendre el viatge des de Barcelona, seixanta-set anys després de la interrupció del servei. El trajecte es va fer els dies 17, 18 i 19 de juny, tirada per set cavalls, amb arribada apoteòsica a Igualada. De la fidel reconstrucció, pagada pel senyor Ramon Ollé i Ollé, se n’encarregà Carrosseries Ayats, d’Arbúcies.

L’any següent, el 1961, es va poder contemplar ja participant en els Tres Tombs per primer cop.

Presentació de la Diligència. Tres Tombs. 1961. 
Foto de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia
Presentació de la Diligència. Tres Tombs. 1961.
Foto de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia

En diverses ocasions el Gremi ha organitzat diferents romiatges a Montserrat amb la Diligència per assistir a la tradicional entrega del ciri votiu a La Moreneta. Fou a l’any 1973, al 1978, al 1980, al 1982, al 1986 (any en què la Diligència va patir un accident en el qual sortosament ningú va prendre mal), l’any 1987, l’any 1992, l’any 2015 en què es van celebrar 500 anys del ciri votiu a Montserrat…

En l’actualitat, de propietat municipal, normalment la podem veure plena de quitxalla que llença caramels als espectadors i treu el cap per les finestres gaudint així de la festa.

Foto de Jaume Peña i Montes
Foto de Joan Guasch

LA PATERA

La Patera és una de les peces musicals indispensable de la festa, un símbol més. En realitat, però és la melodia d’un ball parlat, de moros i cristians, que es representava per Corpus i per la Festa Major d’Igualada. Justament d’aquestes dues festes va anar desapareixent amb el pas dels anys, però ha estat conservada en les festes gremials en honor a Sant Antoni Abat. És una peça musical que sona amb solemnitat cada vegada que els portadors o portadores de les banderes les onegen des del balcó de casa seva, i interpretada per una representació de músics de la Banda de Música d’Igualada, essent per a molts un dels moments més emotius de la festa.

EL TORTELL DE SANT ANTONI I ELS PANETS

La festa també s’acompanya de bones menges que endolceixen la festa: panets i tortells. Tant l’un com l’altre sembla ser que en temps passats un cop beneïts protegien de diverses malalties els qui en menjaven.

Durant l’ofici de Sant Antoni alguns nens i nenes porten els panets en paneres per tal que siguin beneïts, i en sortir es reparteixen a tots els assistents. D’altra banda, el dia dels Tres Tombs i des d’un empostissat situat a la Rambla, en el darrer tomb es realitza la benedicció de les cavalleries i animals domèstics presents. En aquest moment membres de l’organització del Gremi obsequien a cada participant amb un panet beneït. Les qualitats curatives que s’atorgaven al panet o tortell beneït, avui dia ja s’han oblidat. Malgrat tot, encara hi ha algun traginer o traginera que comparteix el panet amb l’animal que l’acompanya, en comptes de menjar-se’l tot ell mateix.

Durant el dia dels Tres Tombs, a totes les pastisseries o bé a les parades del Gremi de Traginers tothom qui ho desitgi pot comprar un tortell de Sant Antoni, i així endolcir les postres. Tradicionalment està farcit de massapà i en el seu interior s’hi pot trobar amagada una petita peça de porcellana o ceràmica amb la forma d’algun dels animals protagonistes de la festa: cavalls, ases, mules, porcs, gossos, ocells, etc.

Foto de Manel Marimon i Gomis.