Els actes gremials organitzats per l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada es concentren durant el mes de gener, en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics. A banda, les festes també contribueixen a mantenir viu i a homenatjar l’antic ofici de traginer.
Un repic de campanes i el llançament de morterets des de la basílica de Santa Maria anuncia el tret de sortida de les festes.
El mateix dia al vespre i al saló de plens de l’Ajuntament es presenten oficialment les festes gremials, amb la proclamació dels nous portadors o portadores de cadascuna de les dues banderes i de la nova pubilla i les dames d’honor.
Els portadors que han portat les banderes durant les darreres festes fan el relleu i les lliuren als nous portadors.
OFICI
17 de gener, Sant Antoni Abat. És el dia en què, escaigui com escaigui, es celebra un ofici solemne en honor a aquest sant.
L’ofici és un dels actes centrals de les festes gremials i de més rellevància, que procura conservar la part espiritual de la festa i que hi dóna sentit.
Abans de l’acte religiós té lloc un “ritual” que consisteix en anar a recollir les dues banderes gremials al domicili de cadascun dels seus portadors/es.
Com a tradició cada bandera és onejada des del balcó de cada banderer/a al so de La Patera (melodia solemne), interpretada per la Banda de Música d’Igualada. La “Farola”, els trabucaires Els Voladors, la pubilla i les dames d’honor, el Ball de Bastons d’Igualada i tothom qui ho desitgi, també formen part d’aquest seguici, que es repeteix de nou un cop s’ha acabat l’ofici. Les banderes, portades a peu, retornen als seus corresponents domicilis i llueixen al balcó durant les festes.
L’ofici en honor a Sant Antoni Abat és un dels més participats de la ciutat. Té algunes singularitats com l’acatament de les banderes, les ofrenes, el moment en què es “treu atxa”, el repartiment de panets i la interpretació dels goigs de Sant Antoni Abat. Els goigs en honor al sant es van estrenar l’any 1946, amb lletra de mossèn Antoni Malats i música del mestre Joan Just. L’ofici culmina amb aquests goigs, que són interpretats per alguna de les diverses corals o cors de la ciutat (en nombroses ocasions la coral Schola Cantorum hi va participar).
TRADICIONAL CERCAVILA
La tradicional cercavila pels carrers cèntrics de la ciutat té com a objectiu anunciar els Tres Tombs, que sempre es realitzen l’endemà.
Des de casa del domicili de la bandera gran es va a buscar la bandera petita a casa del seu portador o portadora per tal d’iniciar la cercavila.
“La Farola” encapçala el recorregut i seguidament el carro amb la imatge del sant. En carruatges els segueixen les dues banderes, la petita i la gran, amb els seus portadors i portadores i familiars, així com altres carros i carruatges que participen també de l’acte. A cadascuna de les cases dels banderers o bandereres s’obsequia a tots els presents amb coca i barreja com és tradició, havent fet onejar la bandera al so de la Patera.
En el setmanari de premsa de l’època vegeu com ja se citava la “cercavila” el dia previ a la celebració de l’ofici i els Tres Tombs:
En la celebración de la fiesta de San Antonio Abad, el miércoles día 16, a las siete de la tarde, saldrá la Colla Vella, en cabalgata, recorriendo las principales calles de la población. A las ocho del propio día hará también su pasacalle la Colla Nova. El día 17, día de la fiesta, un solemne oficio a las nueve de la mañana y por la noche baile. EL ECO DEL NOYA, núm, 12 de 13-01-1878.
TRES TOMBS
Els Tres Tombs d’Igualada són una celebració relacionada amb les festes en honor de Sant Antoni Abat que està documentada des del 1868. Hi participen les banderes, el Fanal, la pubilla i les dames d’honor, genets, carros, carruatges i la carrossa del sant.
El diumenge dels Tres Tombs, el primer després de Sant Antoni (17 de gener), la festa comença de bon matí, amb una meticulosa preparació per guarnir els cavalls amb tots els atuells necessaris per a porta’ls a beneir amb els seus millors guarniments per tal que llueixin al màxim. Per deixar les carrosses i carruatges a punt, els integrants del Gremi hi treballen des d’unes quantes setmanes o mesos abans.
De fet l’origen dels Tres Tombs podria estar en el mateix ritual de benedicció dels animals. Se suposava que els cavalls i els cavallers que fessin les tres voltes, durant tot aquell any no moririen de mort violenta ni patirien cap accident. El nom provindria del fet de donar voltes al voltant d’un lloc sagrat: l’església, la imatge del sant, una ermita, una creu o la foguera de Sant Antoni.
Abans de començar s’obsequia amb un esmorzar a tots els participants forans. A les 12 en punt es dona la sortida dels Tres Tombs. El recorregut és de tres voltes amb una distància aproximada de 3 quilòmetres.
Durant els Tres Tombs es procedeix a la benedicció dels animals i panets, que es lliuren als participants i animals.
A la tarda es fa el dinar de germanor en el qual és habitual aplegar més de 350 comensals.
La festa dels Tres Tombs a Igualada és una mostra viva de la importància de les celebracions de Sant Antoni en el conjunt del territori català. Són milers els pobles que fan festa en aquestes dates. Aquí la transcendència històrica dels traginers, amb l’entitat més antiga de Catalunya i que es remunta a l’any 1822, l’han convertit en una diada molt especial.
MISSA DE DIFUNTS
L’endemà de la celebració dels Tres Tombs, es celebra a l’església de la Soledat una missa en sufragi pels socis traspassats.
BALL
Un ball de gala sol posar punt i final a les festes gremials. A l’entreacte els banderers, la pubilla i les dames d’honor ofereixen unes paraules i a continuació es duu a terme un sorteig de tortells entre tots els socis i sòcies assistents, gentilesa de diverses pastisseries de la ciutat.
És tradició que per iniciar la segona part del ball banderers, pubilla i dames d’honor surtin a ballar al so del Valset dels Tres Tombs, i seguidament s’hi afegeix tothom qui ho desitja.
La següent composició, de Lluís Marsans i Solà escrita l’any 1883, descriu la festa com era en aquella època. En ella ja s’hi recullen els actes que en l’actualitat perduren.
“Los Tres Tombs. Lo dia de San Antoni Abad, fan la festa els carreters y tots los que entrevenen ab animals. A la vigília d’aqueixa festa, lo banderado té tota la tarda la bandera al balcó y al vespre tots los socis, montats en sos caballs tots enjoyats, fan cap a casa del mateix banderado y després tots plegats acompanyats ab una nombrosa orquesta, fan un passeig per tots els carrers de la ciutat. Al matí següent, se diu un ofici ab sermó, en honra de St. Antón y al mitjdia montats tots en sos caballs, tant ó més guarnits que a la vigília, vant a la plassa, al toc de la música. Al tercer tom beneixen, baixen de sos caballs ó mulas alguns de la comitiva y fan un captiri, entre la molta gent que hi ha a la plassa. Lo cónsul o banderado porta la bandera, en los Tres Toms y en totas las passadas.
En la plassa a més dels individuos de la societat, també n’hi van molts que no sentho també segueixen los Tres Toms y també hi van encara que no voltan, las mulas de tots los tiros. Acostuma a haver-hi dugas collas, distinjinse la que anomenan la Vella en que tots sos individuos muntan mulas y portan la gorra musca.
Després van al hostal a fer un dinar, ahont no hi poden faltar les perdius ni els conills, no descuidant-se abans de fer una passada per los carrers de la ciutat. Al vespre hi ha ball. Es una costum que está en sa edat florida”. (Lluís Marsans i Solà: Composició premiada en el certamen de l’any 1883 de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Igualada, 1884).
